Natures imaginàries

Basades en les clàssiques natures mortes, es pot albirar la recerca d’un llenguatge propi, l’aposta per la investigació i el delit d’experimentar amb coneixement de causa, fins a aconseguir el punt en el qual s’entrellacen l’abstracció i la figuració, la solució entre la imaginació i la creativitat.

Colors forts, contrastats, lliures, en els quals les fruites volen i van d’aquí cap enllà…

Les podríem situar entre la pseudoabstracció, el neocubisme i el surrealisme.
Utilització de tècniques mixtes, la pintura i el collage.